Debut de la Selecció Valenciana de Futbol.

El debut de la Selecció Valenciana, va ser en Màlaga, el 8 de gener de 1928, contra la Selecció Andalusa. Ens situem per tant, abans de la II República Espanyola, en la dictadura de Primo de Rivera.

Sabem açò gràcies a un banderí que la Selecció Valenciana va entregar a l'Andalusa en este partit.

"El Mercantil Valenciano", del dia 9-1-1928, pàgina "Vida Deportiva" es feia eco de la notícia (traducció):

"El 8 de gener de 1928, es feu un partit en Màlaga, entre les Seleccions Valenciana i Andalusa. El partit, que guanyaren els andalusos per 4 a 1, fou cordial i sense incidents. Encara que els valencians s’avançaren en el marcador, gol d´Amorós; però en la segona part, els andalusos empataren de penalt, marcant seguidament tres gols més. Entre les causes de la derrota, se senyalaren les dimensions xicotetes del camp del Màlaga, les quals marejaren als jugadors valencians.
L’alineació valenciana fou : Palau (Gimnàstic), Saura (Castelló), Vidal (Castelló), Archilés (Castelló), Molina (València), Justo (Gimnàstic), Mario (Llevant), Ramonzuelo (Llevant), Rubio (Llevant), Amorós (València), i Orriols (Llevant).
L´andalusa, fou: Jesús (Betis), Sedaño (Sevilla), Gamero (Malagueño), Vides (Málaga), Casado (Málaga), Luna (Málaga), Maceiza (Malagueño), Tassani (Malaueño), Anés (Balompédica), Corsi (Málaga), i Fuentes (Malagueño).
Els valencians foren victorejats pel públic, ja que encara que pergueren, feren un magnífic joc. Després, feren una desfilada pels carrers, i la gent donava visques a València, contestats pels valencians en visques a Màlaga."


Tot en molt bon ambient per lo que contava la notícia. També queda clar que era una selecció de tot el territori valencià i no a soles del Cap i Casal ni de la seua província.


Pareix ser que açò de la Selecció te més dies del que pareixia.


Este és el partit més antic que es coneix fins al moment de la Selecció Valenciana, i ha eixit gràcies a un testig mut d'aquell encontre, el banderí trobat per Vicent Trescoli en un mercadet de Xaló (la Marina Alta) fa uns anys.

Té una forma triangular, i unes mides de 56 cm. de llarg per 36 cm d'ample. Tot el banderí està envoltat per flocs de ferro i l'home que li la vengué a Trescoli, li digué que l'havia comprat en un altre mercadet de Sevilla.

Altre detall curiós és que en la franja blava apareix l'escut de la Generalitat.




Per acabar, un apunt històric, que dona més valor encara, al banderí:

Des de 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera, fins 1930, estaven prohibides les “banderes regionals”, inclús la festa del 9 d’Octubre va estar prohibida en eixes dades. L’aparició d’este banderí esportiu, és per tant, molt important, ja que demostra, per un costat, que en 1928 la Senyera era la bandera de tots els valencians, no a soles de la ciutat, ja que l’escut és inconfundible; d’altra banda, és una mostra de que molta gent se la jugava, portant i lluint la Senyera en esdeveniments de tot tipus, burlant-se així de les autoritats de la Dictadura.

Amb este banderí, trobem un mostra més, de que la Senyera estava viva a pesar de la persecució de Primo de Rivera.